En
els últims anys d'institut normalment la gent que es preocupa per tu
et demana que vols estudiar o a que vols dedicar-te la resta de la
teva vida i una vegada que li has dit jo vull ser mestra sempre cau
la pregunta de perquè te vols dedicar a això? Jo la veritat ja
tenia el guió estudiat de tantes voltes que m'ho havia plantejat a
l'hora de contestar però mai m'havia preguntat ni jo mateixa quin
tipus de mestra volia ser.
Ara
quan ja he començat el primer grau i després de llegir el llibre Va
de mestres
d'en
Jaume Cela començ a fer-me una idea de quin tipus de mestra vull
ser, el que sí que tenc claríssim es que no vull ser una mestra
tradicional.
Vull
ser una mestra innovadora, que no ensenyi a llegir, memoritzar,
reproduir o escriure; que no obligui als nens a seure, callar i
escoltar. Vull que cadascun d'ells aportí opinions, coneixements i
experiències. Vull formar part d'una escola que educa a futures
persones tenint en compte els valors de la vida, vull ajudar-los a
créixer de manera responsable que sàpiguen la teoria però que no
obliden que alhora hauran de saber la pràctica. Vull treballar i
aprendre amb ells. Vull que tinguen en compte que jo estire al seu
costat i que per molt difícil que es plantegi una situació jo mai
els deixaré sols però tampoc faré jo tota la feina perquè com diu
Cela al seu llibre “El bon mestre no és el que resol tots i cada
un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als
problemes”. Vull ser una mestra que faci sentir a tots iguals sense
tenir en compte les diferències para allunyar els uns dels altres
sinó tenir-les en compte per reforçar aquestes. Encara que el fet
de que aprenguin es molt complex i exigeix molt esforç, paciència i
humanitat a més de que hagis d'improvisar per poder gestionar la
incertesa de milers de coses noves ser docent és una de les feines
més agraïdes.
A
més, vull poder cobrir totes les necessitats dels meus alumnes i fer
la meva feina com cal. No vull ser una mestra que només es plantegi
que he d'ensenyar i com fer-ho sinó contestar a milers de preguntes
a mi mateixa, com seria la millor manera de fer entendre que es un
mamífer? Quin seria el exemple més atractiu per explicar llengua?
Com puc fer que les metatètiques no es facin avorrides? Quin mètode
puc utilitzar perquè no memoritzen sinó que cerquin, comprenguin i
entenguin per ells mateixos? Etc. Vull ser capaç de cercar aquells
significats més específics per tenir moltes coses en compte a
l'hora de fer classe. A més com he pogut llegir al llibre,
comparteix la idea de que com ha mestre he de deixar un un cert temps
i un lloc determinat per als alumnes per que puguin jugar, crear,
imaginar, descobrir, experimentar, etc, i així poder veure la seva
motivació, entendre'ls des de una perspectiva lúdica i intel·ligent
per saber millors tècniques. A més com a mestre es essencial tenir
en compte les noves tecnologies ja que avui dia es impossible viure
sense elles i son unes grans captadores de l'atenció. Vull poder
controlar la tecnologia, saber que es bo per ensenyar i que no, quina
informació es útil i quina no, que eines son més atractives per
als alumnes i quines no ho són tant... És a dir, amb la experiència
arribar a compaginar la meva professió amb les tecnologies que
formin una única cosa, una mestra completa del segle XXI.
Però
el meu objectiu principal es que mai perdin la il·lusió per
aprendre i que sempre estiguen disposats a riure i ser feliços.
